Avui diviso un sol distant,
els nubols tot ho van tapant,
poc a poc la nit arriva al dia,
sembla que plourá...
Els nens juguen al camp,
i recullen retais d'imaginació,
i jo em sento al llit,
mirant per la finestra,
desde la meva presó...
Creia que els dies eren per viure,
pro ara disfruto més la nit,
donant voltes sobre mi mateix,
els pensaments m'estan matant,
recordan-te...
Avui vui desapareixer,
com les gotes d'aigua,
filtrant-se sota terra,
on ningú les podà trobar,
i filtrarme finalment al mar,
formar part,
d'un patiment tant gran,
que quan em torni a mirar,
el meu sia ja insignificant....
Despertar del malson,
en que es torna ma vida,
vull tornar a vallar al son,
de les teves caricies,
i geure novament,
sota les teves abraçades...
Mirar novament,
al firmament amb esperança,
i tornar a somiar,
amb nits sense pena,
ni despertars,
de desesperança...
- By Lladruc -
jueves, 30 de agosto de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.