sábado, 11 de agosto de 2012

‎+ Angel caigut del cel.

Quan de temps sense escoltarme per dins,
quasi he olvidat que deies,
susurrant-me a l'oida.
T'extranyo tant, conciencia meva,
perduda....
Vull tornar a seguir-te,
deixar-me dur pels instints,
i olvidar tot el que he apres d'aquest lloc,
portem amb tu, ben lluny,
deixem caure des dels nuvols,
vull imaginar,
vull somiar que ja no som a terra,
que ja no els sento,
critiques a les espatlles, enveja,
i tu, que sempre m'as cuidat,
pro, algun dia, tornaré a olvidar-te,
resignat d'aquest mon, tan sol,
estic cansat,tan tan cansat,
i et trovava a faltar.
Torna a mi, criden els meus pensaments,
tu que m'erets fidel, inclos quan no m'ho merexia...
Arran de terra, miro el cel, i em sento flotar,
un somni, la realitat,
ja no soc capaç de distingir,
nose que fer, que pensar,
vull creure que és cert,
pro desperto, i crec, que encara somio,
es desesperant, cada matí,
et vull tenir al meu costat,
vull agafar-te de les mans,
vull sentir, saver que ets aqui,
la desesperació m'està matant,
moriré aviat, sol,
només vull abraçarme a tu,
i saver que tot passarà,
torna aviat amor meu...
et vull tenir al meu costat,
vull agafar-te de les mans,
vull sentir, saver que ets aqui,
pro no hi ets, i em sento tan sol...
moriré sino m'agafes aviat,
sento el meu cos flotar...
pro en comptes d'elevarme al cel,
caic, caic sota terra,
i m'enfonso, segueixo flotant,
pro caic cada cop més al fons....
et vull tenir al meu costat,
vull agafar-te de les mans,
vull sentir, saver que ets aqui,
recordem que soc viu, i que ets aqui,
plora per mi, recordem que soc viu,
i potser, llavors, sabré que no caic,
sino que ets tu, que tornes al cel d'on vas sortir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.