+ Alzeimer

Es bonic recordar,
les nits de cine al sofà,
on els somnis es feren realitat,
perque sense ideals,
no és podria viure,
i tot el que penso,
es en toranr-hi,
perque sense tu,
que m'acompanyes a cada pas,
no podria sentrime realitzat,
tu que m'acompanyes cada mati,
petit, petit record,
i com em fas plorar,
cada cop que et veig,
inclus quan tanco els ulls,
perque ets part de mi,
una part invorrable,
pro ara ja no et trovo,
crec que m'as deixat,
pro espero que tornis aviat,
i t'estic buscant,
d'anys enllà,
quan erem joves,
on l'únic que importava,
era el moment,
pro has marxat,
per no tornar,
i aviat,
quan la nit es torni més clara,
marxaré, per tornarme a trobar amb tu.
On el firmament ens taparà,
i ja res auré de temer,
doncs amb mi, tornaràs a estar.