‎+ Camins.

Tardes d'estiu,
sota l'arbre vell,
brisa acaronant suaument,

evocacions d'un passat millor,
fulles ronronejant,
càlid seguici de la natura,
al sol ponent-se,
caminant lentament,
per sendes eviternes,
que enlloc duen,
doncs torno a l'arbre,
un arbre vell,
oient de la fressa,
que natura expresa,
abraça sote les seves fulles,
el cant solitari,
d'aquells peregrins,
que perduts andaren,
resguardats ja sota terra,
custodiats per arrels,
que el món travessen,
i a la fi de tantes coses,
la vida,
novament alimentin.

- By Lladruc -