sábado, 11 de agosto de 2012

+ Animes esquinçades.

Mirant el mirall de l'anima,
tant de temps que m'he fet vell,
creient que eres a l'altre costat,
i ara totes les peçes cauen,
fentse bossins,
troçets de mi,
massa esquifits per unir-los de nou,
molt petits per importar,
pro suficinentment grossos,
com per tallarme en trossets,
si intento tocar-los,
i em fan sangrar per dins,
i ja no vull respirar més,
no te sentit viure així,
intento reparar l'anima,
que un dia es va trencar,
pro tot i així em nego a creure,
que realment ja no hi és,
coneixia la diferencia entre jo,
i el meu propi reflex,
pro ara, que estic malalt,
nose quin dels dos jo soc,
i sangrant, sangrant respiro,
dues ánimes perdudes,
que no son dos,
son retalls d'una,
que s'esquinçà,
temps enllà...

- By Lladruc -

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.