*Somnis de mitjanit nº2

sens el piano sonar en la penombra,
tanques els ulls i surts a volar,
les llàgrimes ragen sens parar,
amb els ulls humits ja no pots respirar,
sents el cor oprimit,
el pit enfonsat,
la culpabilitat de la teva identitat,
sents que estàs sol,
però en aquest moment,
només pots seguir respirant,
amb dolor i constància,
intentes buscar el control,
recuperar el teu jo,
quan mires la polsera de cuir,
saps que no es pot trencar,
que la teva integritat seguirà lligada,
a les corretges que un dia vas forjar,
que els somnis trencats no tornaran,
i ofegues les penes,
en les llàgrimes que has derramat,
la llum al final del camí,
no es mes que una llampada d'esperança,
un esplendor artificial,
creada per aguantar,
suficientment forta per no mirar,
per creure que tot millorarà,
quan tots sabem que es va acabar,
aquella nit de febrer,
el meu cor va deixar de bategar,
i ara soc un mort en vida,
que passeja per aquest mon,
buscant altre cop un llampec d'amor,
que fes el meu cor de nou bategar,
i sentir novament la dolçor,
de la sang recorrent el meu pensament.


  -  By Lladruc  -