+ De cabell castany...

Aquesta es la historia d'un noi,
de suaus cabells castanys,
un bon amic que ho passar malament,
amb un nòvio obcecat amb la maduresa,
oh pobre noiet,
que viu oprimit i abandonat,
com tot el món,
que realment no se sent del tot estimat,
fins que un bon dia desperti,
i es trobi sol en aquell llitet,
on ara somia amb el seu noiet,
en una tranquil nit d'hivern,
fins que el fantasma del fred,
el torni a la realitat.

És la historia d'un noi dolç,
al que un dia vaig arribar a estimar,
i que avui es com un germà.

Ple d'esperança,
sempre mirant endavant,
sense pensar el que la vida l'hi reportarà,
gaudeix de cada dia de sa vida,
aquella mirada,
i el cabell ara ros tenyit,
son senyals de sa bogeria d'adolescent,
i per això l'estimo tant,
per que no n'hi ha cap com ell.

Per això no canviïs mai amic meu,
recorda que sempre,
estaré escoltant,
i si cap cop et sents sol,
tanca els ulls,
i recorda aquell arbre,
en el que un dia en somnis ens varem besar,
recorda que de la ma t'agafava i junts ens posarem a volar...
Per que mentre em recordis mai tornaràs a estar sol.

Al meu amic especial,
el del cabell castany i els ulls clars.

  -  By Lladruc  -